Catalunya, caracteritzada pel clima mediterrani, es troba entre les regions vinícoles de llarga tradició i producció. El projecte es troba situat a la comarca del Priorat, dins de la DOQ Priorat.
El paisatge que generen les vinyes d’aquest lloc és un dels trets característics del Priorat, que li donen aquesta personalitat, així com les condicions climàtiques de la zona i el tipus de sòl, la licorella.
El solar del projecte es situa a El Molar, tot i que el poble més proper és El Lloar. El terreny està format per dos solars travessats pel mig per la carretera que uneix els dos pobles. La decisió d’ubicar el projecte a la zona de baix es deu a que el solar de dalt està afectat pel PEIN Pas de l’Ase, també es té en compte la pendent del terreny i l’impacte visual que pugui ocasionar.
IDEES DEL LLOC
El solar esta format per tres turons amb dues valls, majoritàriament està plantat de vinya, però en el turó central hi ha una plantació d’oliveres amb unes direccions molt marcades. En les següents imatges es pot veure el paisatge del lloc on es situa el projecte, amb les vinyes i oliveres com a protagonistes.
A l’hora de situar el celler es van estudiar diferents possibilitats però finalment es va optar per situar-lo al lloc on afectés menys conreus ja consolidats, perquè és del què s’alimentarà el propi celler. Com a premisses es va tenir en compte els elements preexistents amb certa importància que ajuden a definir el volum, com els murs de pedra que aterrassen el recorregut de la vall, i també el pont de pedra existent que passa per sota la carretera i per on desaigua els terrenys de dalt quan plou.
La idea es continuar el sistema de terrasses o bancals seguint les directrius que marquen els murs del pont. S’incorpora un nou accés pensat bàsicament per tractors, camions i vehicles més pesats per l’esquerra del solar, que actualment ja s’usa per tractors.
El restaurant seguirà la línia del celler i formaà el mateix conjunt. L’hotel s’ha pensat com un edifici fracturat en habitacions repartides pel lloc, aprofitant la condició d’estar en contacte directe amb la vinya i amb el propi terreny i per afavorir la integració.
A continuació es pot veure la idea del projecte, que és que estigui el més integrat possible al lloc, això s’aconsegueix semi-enterrant i que només sobresurtin alguns elements destacats i amb el tractament de les cobertes, que tenen el mateix acabat que el terreny natural.
EL PROJECTE
Des dels dos accessos del projecte s’arriba a la planta baixa del celler, també hi trobem les zones d’aparcament previstes i habitacions d’hotel a una banda i l’altra de la vall. El paviment del conjunt és de la pròpia pedra extreta al fer l’edifici, tallada en peces rectangulars i que va girant agafant la direcció necessària. A la planta -1hi ha la planta del celler enterrada, el restaurant i les habitacions enterrades.
Si ens centrem més en els edificis, a dins del celler hi trobem el hall general de tot el complex. En ser bastant alt d’altura, s’aprofita aquesta banda per fer un altell intermig on a baix hi ha serveis i a dalt administració. El vi arriba per l’altre accés fins a la zona de descàrrega i dels primer treballs, coberts per un porxo però a l’aire lliure. També hi trobem la sala de dipòsits. Com que s’excava per construir l’edifici i el desnivell dels murs seria bastant gran, en els punts més desfavorables s’ha optat per un mur pantalla de pilots, i concretament en la sala de dipòsits, aquests no estan recoberts i entremig d’ells es pot veure el propi terreny. Es tracta d’una sala a doble altura amb passera metàl·lica i lluernaris a la coberta.
El hall d’entrada també serà el punt de sortida dels visitants, acabant així la visita amb la possibilitat de fer algunes compres. Des de la zona exterior s’accedeix per unes escales al restaurant, la barana que s’utilitza en el projecte és horitzontal, de manera que pot servir com a banc i visualment no té tanta notorietat.
A la planta de baix, hi trobem la sala de barriques on el vi reposarà alguns mesos, la sala d’embotellar, i la sala de gàbies, on reposen les ampolles en gàbies metàl·liques. Un cop el vi està a punt, des del montacàrregues puja cap a la planta baixa. Els visitants, després de fer la visita, pugen per una rampa fins arribar a la cota de la terrassa de dalt on hi ha la sala de cates, que gira i s’obre cap al paisatge.
Seguidament hi ha el restaurant amb la pròpia sala del restaurant, i la zona de cuina i serveis.
Els dos materials principals dels edificis són el formigó i l’acer corten. El formigó, al mateix temps
de ser estructura i tenir caràcter portant, és el material visible de la pell externa i mostra el material del que es composa l’edifici. El corten s’utilitza en els elements que sobresurten, com lluernaris i algunes cobertes, també és el material de les fusteries i d’alguns elements de mobiliari.
Les habitacions de l’esquerra que són les accessibles i s’hi pot arribar amb cotxe. Estan formades pel lavabo, un porxo de fusta que funciona d’aparcament del cotxe i el propi dormitori.
El segon tipus d’habitació, les que estan semienterrades, són una mica més petites i disposen de dormitori i lavabo. El pas de les persones cap a les altres habitacions s’ha pensat per la part més enfora del bancal, de manera que les vinyes donen privacitat.
Les habitacions de la dreta, a dues altures, són les més grans i segueixen la directrius de les plantacions d’oliveres.
